1 f. [LC] Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama. Té fama de valent. 2 f. [LC] Notorietat deguda a l'excel·lència d'una persona en el seu art, professió, etc., a l'excel·lència d'un remei, d'una cosa qualsevol. És un metge de fama.
